La capacitat que tenen els ‘escollits’ pel poble per fer i desfer a la seva lliure voluntat, sense haver de donar explicacions a ningú, és pràcticament infinita. Tot és conseqüència d’un sistema polític caduc, que arrossega una gran quantitat de vicis que els mateixos polítics han volgut fer gairebé incontrolables. Han fallat els sistemes de control, però estem parlant dels mateixos sistemes que han ideat ells. [Llegir +]

Les mans al cap! Corrupció! A l’oasi català! Impensable! (segur?) Ara, les portades, trenta dies parlant del mateix, ara es desperten. Feu tard nois, on és el veritable periodisme d’investigació? Les mans al cap a Can Periódico, si home, a Can Vanguardia monàrquica, a can Com Ràdio i La Malla (eh, Diputació de Barcelona, hola!!!). A can Catalunya Ràdio i TV3 cada vegada amb menys ‘crosta nacionalista’ catalana  però amb més ’crosta nacionalista’ española, a can Josep Cuní a on l’advocat d’en Bartolomé sortia dia si i dia també.

La premsa que dorm de dilluns a diumenge, totes les setmanes de l’any, es desperta de cop i volta amb les mans al cap. Ja ho van fer fa mesos amb el tema de la prostitució a Barcelona. Vatua l’olla! Prostitució als carrers de Barcelona! Oh sorpresa, oh reportatges de trenta pàgines durant tota la setmana, amb fotografies de prostitutes a les autopistes. Fins ara no n’havien vist cap? Fins ara no havien ensumat la merda del clavegueram català? O potser hi havia massa feina a mirar cap a una altra banda?

S’està demostrant que en aquest país qualsevol partit que arribi a qualsevol administració mínimament important, a la llarga, fot mà al calaix. El descontrol que hi ha a tots els nivells institucionals i administratius, malgrat que els partits polítics vulguin fer creure el contrari, és alarmant. La capacitat que tenen els ‘escollits’ pel poble per fer i desfer a la seva lliure voluntat, sense gairebé haver de donar explicacions a ningú és pràcticament infinita. Tot és conseqüència d’un sistema polític caduc, que arrossega una gran quantitat de vicis que els mateixos polítics han volgut fer gairebé incontrolables. Han fallat els sistemes de control de la corrupció, però estem parlant dels mateixos sistemes que han ideat els polítics del país.

Parlem d’un sistema polític tancat i obsolet, parlem de llistes tancades i d’uns ajuntaments de fireta, on totes les votacions estan ja decidides d’antuvi, on els regidors fan el que mana el partit. De què serveix un ajuntament de vint-i-set regidors si tots ells voten exactament el que volen els seus respectius partits? No es podria tenir un representant que tingués els vots proporcionals als escons de la seva llista, per votar el que s’hagués de votar? Amb quatre sous enlloc de vint-i-set ja faríem. I això és així perquè el sistema polític, tancat, caduc i obsolet, no permet als electors escollir els seus candidats. Els partits han propiciat un sistema tancat on només ells hi poden participar. La ‘partitocràcia’, on el poble només decideix quants escons de cada partit aniran a seure a les cadires, però on les llistes de candidats les trien els mateixos partits. Partits que són els qui han ideat els sistemes de control, que tant bé ells mateixos esquiven posteriorment.

Parlem d’una veritable ‘partitocràcia’ on regalar calés públics d’una administració/institució a uns col·legues o a determinades organitzacions afins és la cosa no només més senzilla del món, sinó la menys controlable i la més habitual.

Per gravíssim, el tema avorreix. Avorreix saber com acabarà tot, com tantes altres vegades. Quatre ‘condemnetes’ de res (ei, d’aquí anys i panys eh? Tampoc no cal tenir pressa) pels implicats, cap sanció pels partits, cap reforma real del sistema de partits, ni d’administracions, ni de res de res. Quatre ‘condemnetes’, centenars de milions d’euros dels contribuents perduts pel camí. Als països normals i democràtics del món, aquesta mena de casos impliquen dimissions en massa dels principals responsables polítics. Impliquen eleccions anticipades. Implica un sentit del deure i del respecte al ciutadà. Aquí no, aquí es posa un altre alcalde a dit i ja està. Aquí es fa dimitir al cap de turc i no passa res. Tant és si s’enfonsa mig barri del Carmel, aquí no ha passat res.

Aquí hom es pot passar 40 anys sent batlle d’un ajuntament, o presidint una administració determinada, sense problemes. Amb un sistema que permet els ‘mangoneos’ més increïbles i absurds. Limitació de mandats? Estaria bé, però és clar, estaria bé canviar tantes coses d’aquest sistema que no acabaríem mai, sortiria més a compte fer-lo de nou. Algú ho ha dit, cal una regeneració política important. De qui sigui, d’on sigui, però cal ja, i cal aviat.