Els nyaps continus que estem patint darrerament per part de la majoria absoluta socialista només poden ser fruit de dues coses: la presa de consciència d’ells mateixos de què ho estan fent fatal i una divisió interna, que no ha transcendit de portes enfora, però que està multiplicant el desgavell diari d’una ciutat totalment a la deriva.

Els socialistes, suposats mestres en l’art de la manipulació informativa, funcionen a cop d’efecte en paper couché i, agosaradament, apadrinant querelles contra mitjans, entitats i persones que exerceixen els seus drets bàsics d’expressió de les seves idees. I ho fan sense direcció, totalment ofuscats per la ràbia que els provoca la seva pròpia incapacitat.

Així hem vist com la querella del gerent de Gramepark a El mirall.net s’ha estavellat en la seva pròpia inconsistència abocant al querellant i als seus padrins polítics a un dels ridículs més espantosos dels darrers temps a la ciutat. Ara serà el torn de la querella de la família Ortega, també contra aquest periòdic, que podria tenir un final encara més rocambolesc i de conseqüències imprevisibles.

El diàleg amb sectors importants de la ciutat està trencat i existeix una persecució evident i arbitrària de qualsevol moviment que no comparteixi les tesis de la majoria o senzillament tingui un altre projecte de ciutat.

Però dins d’aquesta foscor, cada cop més tediosa i feixuga pels que estimem Santa Coloma, encara hi ha fenòmens frescos i de futur que ens aporten un bri d’esperança. Com l’intens, rigorós i perseverant treball de Gent de Gramenet que hores d’ara s’ha convertit en el referent social i polític de milers de ciutadans i ciutadanes.

Per a ells, els socialistes més prepotents, Gent és un moviment agitador, tocanassos i intolerable i aposten per evitar a qualsevol preu que arribi a accedir mai a l’Ajuntament.

Però estem en el bon camí! Seguirem tocant els nassos de forma rigorosa. Això sí, fa falta agrupar més esforços i voluntats. La situació de la ciutat és crítica i caldrà sumar voluntats per acabar d’enderrocar aquest ídol amb peus de fang que està esgotant les idees i la paciència de tothom.

Gent vol fer la funció que va tenir l’Assemblea de Catalunya en altres moments difícils, transposada a la nostra ciutat. Els moviments socials i la gent, no ho dubteu, en un futur recent recuperaran els carrers i les institucions.