A dia d’avui ser un treballador normal de l’Ajuntament deu de resultar molt estressant. El conjunt de més de set-cents treballadors i treballadores de la casa gran -la majoria sense tenir res a veure- s’ha trobat sotmès en els darrers temps a situacions esperpèntiques, algunes fregant la coacció. Ara algú torna a posar-los entre l'espasa i la paret.  [Llegir +]

Discutiu aquest article als fòrums. (1 missatges)

A dia d’avui ser un treballador normal de l’Ajuntament deu de resultar molt estressant. El conjunt de més de set-cents treballadors i treballadores de la casa gran -la majoria sense tenir res a veure- s’ha trobat sotmès en els darrers temps a situacions esperpèntiques, algunes fregant la coacció. Ara algú torna a posar-los entre l'espasa i la paret.

Ja va passar quan molts es van trobar davant la tessitura d’haver de suportar que un individu passés taula per taula recollint diners per pagar la fiança de l’ex alcalde presumptament corrupte i anotant curosament en una llibreta qui donava i quan aportava. Molts recorden haver viscut una situació d’autèntica coacció que mai no oblidaran.

Ara el cas és diferent però també col·loca injustament en el centre de l’huracà al col·lectiu de treballadors i treballadores. Ara, en nom d’una suposada ‘solidaritat entre treballadors’ alguns recullen signatures perquè es retirin els expedients disciplinaris incoats a Pascual Vela i Lluís Falcón, ambdós imputats en el cas Pretòria. Molts, una vegada més, se senten atrapats entre el joc brut de dos bàndols (o més) que juga amb ells en funció dels seus interessos i de forma egoista.

És fàcil, si més no des de fora, desmuntar els enganyosos tres punts que conté aquest ‘manifest’ que circula per l’Ajuntament.

I  Quants casos hi ha hagut de treballadors maltractats que no han pogut gaudir d’aquesta solidaritat i que han patit en silenci el buit més absolut envers el seu problema?

 

I  És evident que la justícia és la que tindrà la darrera paraula però el cas és que el sumari destapa fets vergonyosos que impliquen directament a aquests dos ex gerents (no treballadors ‘normals’ sinó càrrecs de confiança política).

 

I  Estem en un moment en el que tot apunta a que afloraran noves implicacions i responsabilitats. Costa molt creure que només aquestes dues persones estiguessin ‘pringades’ en els indecents fets succeïts.

 

I  Fins a dia d’avui ningú ha assumit responsabilitats polítiques i va sent l’hora de que així sigui. Gent, ja des del principi, ha insistit en la dissolució del consistori i el nomenament d’una junta gestora.

Francament, aquesta recollida de signatures és totalment inoportuna i, fins i tot, algú podria sentir temptacions de donar suport a l’Alcaldessa que ha pres unes mesures més que insuficients per depurar responsabilitats. Què ningú caigui en aquest parany! Parlon hauria d’haver començat per depurar la seva pròpia responsabilitat com a membre de l’anterior Junta de Govern Local.