Una alcaldessa de Gent mai hauria fet el que ahir va fer Parlon. Ser alcaldessa significa estar a les verdes i a les madures, donant la cara sempre, per complicat que sigui l’afer. També és veritat que resultaria impossible que una alcaldessa de Gent es trobés en aquesta tessitura ja que la corrupció no tindria cabuda ni oxigen en un govern del poble.  [Llegir +]

Discutiu aquest article als fòrums. (4 missatges)

Una alcaldessa de Gent de Gramenet mai hauria fet el que ahir va fer Parlon. Ser alcaldessa significa estar a les verdes i a les madures, donant la cara sempre, per complicat que sigui l’afer. També és veritat que resultaria impossible que una alcaldessa de Gent es trobés en aquesta tessitura ja que la corrupció no tindria cabuda ni oxigen en un govern del poble.

Tothom està esgotat del cas Pretòria i ja ningú ja no és capaç d’explicar-ho tot amb claredat degut al complicat entramat que el sosté. I tot plegat resulta més depriment si tenim en compte que només coneixem una petita part del sumari. Però hi ha una cosa certa i compartida al carrer: quant més fets es van succeint més inútils ens semblen els polítics d’aquesta ciutat. Quin rostre que tenen! Que dimiteixin tots d’una vegada o que es dissolgui el Consistori! Però no! Ells han decidit complicar-ho tot encara més amb poca claredat, amb paraules ambigües i, fins i tot, amb enganys.

Cada cosa que passa en aquesta ciutat, cada fil que s’estira, cada afer que es destapa ens fa constatar la incapacitat dels polítics que fins ara ens han governat i també dels que ara fan oposició i no han estat capaços d’adonar-se del que passava o no han tingut nassos de revelar-se i dir prou.

Aquestes darreres setmanes estem presenciant escenes d’hipocresia elevada a l’enèsima potència. Aquí tothom en sap molt més del que diu i i calla veient ‘com passa la turmenta’ tot esperant que no se l’emporti pel davant. Espectacle patètic del que no s’escapa cap ni un dels 27 regidors i que honora i ressalta l’actitud de l’única que en definitiva ha estat mínimament coherent, Carme Moraira, que va fer el que tots ja fa mesos que haurien d’haver fet: dimitir.

Ara per ara, a Santa Coloma hi ha funcionant dos governs municipals: un d’oficial i un altre a l’ombra. L’un elabora uns pressupostos i l’altre els tomba, l’un denega el dret a manifestar-se i l’altre l’autoritza, uns responsables donen unes ordres i altres les contradiuen... I així un sense fi d’exemples que afecten greument al funcionament del dia a dia de l’Ajuntament i de la ciutat. Us posaríeu les mans al cap si us expliquéssim alguns exemples concrets. Ja arribarà el moment.

Els darrers esdeveniments dels cessaments de Gramepark i de l’acomiadament de la interventora també en formen part d’aquest trist episodi de la batalla socialista. Només que en el primer -en l’interès de mantenir al gerent de Gramepark- sembla que tots dos bàndols han pogut coincidir.

Però desgranem els darrers despropòsits a partir de la breu nota de premsa que l’Ajuntament va publicar ahir a la web municipal. Aquest text explica que l’Administració Judicial ha ‘acomiadat’ (aprecieu la suavitat del qualificatiu) a Manel Sierra i a Jordi Nadal.  En el cas de Sierra diu: “per dur a terme conductes de greu deslleialtat envers la societat”, però omet -sens dubte interessadament- el tros que falta de la frase del requeriment judicial: “que alhora hauria contribuït a l’avui constatada compromesa situació financera patrimonial de l’empresa.”

I, atenció, al final de la flamant nota de premsa hi ha tres inexplicables línies que poden fer al·lucinar al més babau. Aquestes afegeixen -com si algú les hagués escrit per aprofitar el paper-: “Per altra banda, el govern municipal de Santa Coloma manifesta que el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya ha informat a l’Ajuntament de Santa Coloma que nomenarà un interventor de carrera per aquesta administració municipal. En l’actualitat la intervenció municipal l’està realitzant, amb caràcter provisional, una funcionària que no posseeix l’habilitació estatal necessària.”

Potser es pensen que som idiotes? Bé! Nosaltres també sabem barrejar ous amb castanyes! Però ens agrada més cada cosa en el seu moment.

Les castanyes per novembre (parlem de la interventora)

Desprès del que ha passat amb el Pressupost 2010 el govern oficial havia d’acomiadar a la interventora. Tot era una qüestió de valorar quin era el millor moment. I alguna preclara ment del govern oficial ha volgut aprofitar l’enrenou de Gramepark perquè tot passi més desapercebut.

És massa casualitat que dies desprès de la filtració a la premsa de l’informe de la interventora carregant-se els pressupostos surti una persona tan interessada en ocupar una plaça d’interventor que fins ara ningú volia veure ni en pintura. Ara resulta que la interventora no estava habilitada. Potser resulta que abans si que ho estava? On són tots els informes que la interventora va fer sobre Gramepark quan encara no havia esclatat el cas Pretòria? Els coneixia l’equip de govern? Què feien amb ells quan els rebien? O és que potser no els rebien?

Els ous per Pasqua (parlem de les destitucions de Gramepark)

Acomiadar al gerent i el director tècnic de Gramepark ja ho podien haver fet fa temps i no sabem a què esperaven. Els podia haver substituït l’alcaldessa de bon principi encara que fos només al·legant una mala gestió evident.

A qui obeïen doncs aquests dos ‘deslleials’ de que parlen els administradors judicials? A qui interessava mantenir aquests dos senyors dins de l’empresa? Al govern oficial o al govern a l’ombra? O potser tots dos governs? Mentre aquests senyors han mantingut el seu estatus a Gramepark han tingut l’oportunitat de destruir proves i eliminar documents compromesos. I això potser interessava tant a Parlon com a Muñoz. O sigui que aquí no se’n lliura ningú!

Però no! Encara hem de suportar que Parlon no surti a donar la cara i que aparegui Joan Carles Mas en roda de premsa i ens parli, a aquestes alçades, de ‘presumpció d’innocència’ i ens digui que ara faran un Ple extraordinari perquè els hi ho demanen els administradors judicials. Un episodi més de: “Ai que tristos i compungits que estem amb tot el que ha passat!”

Fa poc eren els regidors socialistes els qui burlescament i amb prepotència demanaven a Gent de Gramenet ‘responsabilitat’. El nostre gran delicte era ser els únics portaveus d’una ‘corrupció anunciada’. Ara som nosaltres els que, amb tota la humilitat del Món, demanem un exercici de responsabilitat al PSC. No ens poden tenir a tota la ciutadania immersa en un foc creuat causat per les seves baralles internes.

És un problema que el PSC -només el PSC- ha de solucionar. I si no són capaços de reconduir la situació els hi recomanem que sol·licitin ells mateixos la dissolució del consistori al Sr. Manuel Chaves. De ben segur els hi farà més cas que a nosaltres.

Pel contrari, si segueixen així potser no hi haurà dissolució del consistori però presenciarem un autèntic suïcidi col·lectiu dels representants de la Institució. Episodi sense precedents a la ciutat que pot tenir conseqüències imprevisibles.

-------------------------------------------------