"Quan els sastres van anunciar que el vestit estava preparat, l’emperadriu va organitzar una gran festa perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Quina seria la sorpresa dels cortesans en veure aparèixer la seva monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir que no veia res." [Llegir +]

Desprès de l’etapa negra que hem viscut en aquesta ciutat, qualsevol actitud mínimament neta i democràtica ens podria resultar desmesuradament plaent i paradisíaca. Així doncs, potser és el moment d’explicar un conte:

“Hi havia una vegada una emperadriu la major afició de la qual eren els vestits. Un dia es van presentar un parell de murris que afirmaven ser grans sastres. Van dir que podien confeccionar un vestit meravellós que només podria ser vist per les persones intel·ligents i que la convertiria en l'admiració del món sencer.

Quan els sastres van anunciar que el vestit estava preparat, l’emperadriu va organitzar una gran festa perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Quina seria la sorpresa dels cortesans en veure aparèixer la seva monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir que no veia res.

Un dels cortesans més necis i aduladors va començar a elogiar en veu alta l'inexistent vestit, i aviat el van imitar tots els altres.

L'emperadriu va manar organitzar una desfilada perquè tot el món pogués admirar el seu vestit nou.

Per por a passar per panoli, ningú va dir res en veure l'emperadriu en roba interior, fins que una noia molt petita va cridar: -L'emperadriu està despullada!

Llavors la gent del poble, que al principi no s'havien atrevit a dir res, van començar a riure's per sota el nas i a dir-se els uns als altres: -L'emperadriu no porta cap vestit! L'emperadriu va en roba interior!

L'emperadriu i els cortesans també havien sentit el crit de la noieta i es van adonar que havien estat víctimes d'un engany. Però com tota la gent estava mirant, a l'emperadriu no se li va ocórrer una altra cosa que seguir caminant molt seriosa.”

Els moviments socials i molta gent de Santa Coloma de Gramenet ja fa temps que van fer seu el crit de la noieta del conte. De vegades no hi ha res millor que les sàvies paraules d’un conte tradicional per expressar el que penses.