Pàgina d'inici arrow Gent amb opinió arrow Antoni Jaumandreu 'Pepònio' arrow Ho sabia i callava [Antoni Jaumandreu]

Torna a l'inici

Qui està en línia?

Hi ha 10 convidats en línia

Darrers comentaris

Crea un nou fòrum

Ara més fàcil!



Tria on vols anar...

Formulari d´entrada

Fes-te usuari/ària per escriure comentaris, publicar articles, afegir notícies i moltes coses més.





Recuperar contrasenya?
Vols registrar-te? Fes-ho aquí

Visites úniques

Visitants: 2347337
Ho sabia i callava [Antoni Jaumandreu] Imprimir Trametre a un amic
escrit per: Antoni Jaumandrei 'Pepònio'   
dimarts, 22 desembre de 2009
   
 Ho sabia i callava
 
  Escrit per Antoni Jaumandreu i de Balanzó 'Pepònio'
 
 

 En l’època passada existien prou motius per sentir-se molt indignat. Quan la gent normal i senzilla del poble, actuava indignada, cridava o es rebel·lava davant un govern pràcticament dictatorial, Parlon era de les que considerava que qui ho feia formava part de grups radicals i agitadors. En això no callava, més aviat al contrari. [Llegir +]

Discutiu aquest article als fòrums. (4 missatges) 

 
















   
 

L’alcaldessa Parlon va demanar perdó el dia del Ple de la seva investidura. Ho va escenificar baixant l’esglaó de la sala de plens que separa els càrrecs electes del públic.

 

Però dubtem quins aspectes incloïa el perdó que la nova alcaldessa demanava i desitgem fets que ho corroborin. El nou cartipàs no inclou canvis substancials i això no ajuda a entreveure-ho, més aviat ha estat un gerro d’aigua freda.

 

Algú, que segurament encara està en el seu lloc de ‘responsabilitat’, va ser qui va donar les ordres a l’època anterior de perseguir, assetjar i multar els moviments ciutadans més molestos i crítics; algú va ordenar arrencar i tapar centenars de cartells de les activitats dels moviments ciutadans; algú ordenava fer desaparèixer els exemplars d’El mirall.net, algú va ordenar desallotjar les pistes d’atletisme; i així un llarg etcètera de actuacions que han fet molt mal. I tot això Parlon ho coneixia i callava.

 

També podem parlar de la nul·la o nefasta política educativa que també Parlon coneixia i callava. I així tot un seguit: la política urbanística, la participació ciutadana...

 

En l’època passada existien prou motius per sentir-se molt indignat. Quan la gent normal i senzilla del poble, actuava indignada, cridava o es rebel·lava davant un govern pràcticament dictatorial, Parlon era de les que considerava que qui ho feia formava part de grups radicals i agitadors (bé, ho deia amb paraules més fortes). En això no callava, molts hem escoltat de la seva boca paraules com aquestes: “Això cada cop s’assembla més al país Basc”.

 

Em queda doncs el dubte de si el perdó demanat per Parlon inclou també aquests aspectes. El primer dia que tingui oportunitat li preguntaré personalment. I si no tinc oportunitat de preguntar-li esperaré als fets.

 
   
 
< Anterior   Següent >